La tempesta perfecta

Tot això sembla un llibre.

Les nostres mans entrellaçades.

Junts mirant les estrelles,

i que em diguis que soc l’única entre elles.

Els teus ulls il·luminant-se,

quan em veus apropar-me,

i els teus llavis preparant-se,

per quan els pressioni amb tanta esperança.

Les teves mans a la meva cintura,

mentrestant ballem i saltem,

la nostra felicitat convertint-se,

en una gota d’aigua transparent.

Olorar la teva fragància,

que em porta a un món paral·lel.

Sentir-te a les meves mans,

i pensar que tot això existeix.

Que les emocions siguin una tempesta,

i nosaltres les persones sota ella,

que l’amor sigui la nostra fortalesa,

i el nostre cor l’aigua que la completa.

Autora: Alèxia Santos, 4tB