Tot això sembla un llibre.
Les nostres mans entrellaçades.
Junts mirant les estrelles,
i que em diguis que soc l’única entre elles.
Els teus ulls il·luminant-se,
quan em veus apropar-me,
i els teus llavis preparant-se,
per quan els pressioni amb tanta esperança.
Les teves mans a la meva cintura,
mentrestant ballem i saltem,
la nostra felicitat convertint-se,
en una gota d’aigua transparent.
Olorar la teva fragància,
que em porta a un món paral·lel.
Sentir-te a les meves mans,
i pensar que tot això existeix.
Que les emocions siguin una tempesta,
i nosaltres les persones sota ella,
que l’amor sigui la nostra fortalesa,
i el nostre cor l’aigua que la completa.
Autora: Alèxia Santos, 4tB